Dalt del pont, les mans; sota els peus, tota l’aigua.

Les gavines famèliques dansen,

falta un peix a l’hora del recompte.

Més amunt, la vagoneta salta al buit i no cau,

l’espera una altra torre i un altre fil de color blau.

Però de sobte, l’esclat d’un helicòpter

despentina el port i escampa

el batalló de les gavines. Rendició,

bandera blanca, fugida. A l’aigua,

les restes del tiberi no saben nedar.

logo-edoblicuas.jpg

L’excés

Aleix de Ferrater

www.edicionesoblicuas.com

L’excés

© 2019, Aleix de Ferrater

© 2019, Ediciones Oblicuas

EDITORES DEL DESASTRE, S.L.

c/ Lluís Companys nº 3, 3º 2ª

08870 Sitges (Barcelona)

info@edicionesoblicuas.com

ISBN edición ebook: 978-84-17709-42-6

ISBN edición papel: 978-84-17709-41-9

Primera edición: mayo de 2019

Diseño y maquetación: Dondesea, servicios editoriales

Ilustración de cubierta: Héctor Gomila

Queda prohibida la reproducción total o parcial de cualquier parte de este libro, incluido el diseño de la cubierta, así como su almacenamiento, transmisión o tratamiento por ningún medio, sea electrónico, mecánico, químico, óptico, de grabación o de fotocopia, sin el permiso previo por escrito de EDITORES DEL DESASTRE, S.L.

www.edicionesoblicuas.com

Contenido

La rossa

Al terrat

Dibuix

Festa major

Quimet

Marilú

Cèntims

Pere IV

Les portes de l’Escocesa

Hotel Puigcerdà

La gran llosa

Grenyes

Espant

Els xavalets

L’enterramorts

El gran altaveu

Esclat al port

Cames de llimona

La noia del biquini verd

El Poble Sec de l’Amàlia

El llaminer

Pont del Molinet

Via Trajana

Carrer Xipreret

Petits bocins

Dins meu

Jubileu

La bodegueta

Cap amunt

Roselles

El colom de la serra

Ca l’adroguer

La llarga paret del cementiri

Viure o morir

Els canons

L’estació de Correus

Trajecte

No caldria

Rocafort

La darrera veïna

Gòtic

I don’t understand you

El gat i les tres gavines

L’autor

Què són, ara, unes ciutats, costruïdes

sense la saviesa del poble?

Bertolt Brecht

Aquest vent de la Rambla té la virtut de convertir

l més superficial del nostre organisme

en el més profund de la nostra existència.

Josep Pla

La rossa

El primer «bon dia» del dia

comença bé,

em saluda dient-me el nom

i a més, és rossa

i treballa a la Barceloneta,