reading

Lluís Duch. Una conversa sobre educació

Roser Cabacés i Joan Bramona

Biblioteca del Núvol

Carrer Mallorca, 348. 08013 Barcelona

www.nuvol.com

Twitter: @nuvol_com

Facebook: facebook.com/elnuvol

Maquetació: Laia Serch Muni

ISBN: 978-84-17455-08-8

Són rigorosament prohibides, sense l’autorització escrita dels titulars del copyright, sota les sancions establertes en la llei, la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment, incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic, i la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec públic.

El dia 5 de gener de 2018 Joan Bramona i Roser Cabacés van mantenir aquesta conversa a Montserrat amb Lluís Duch, monjo benedictí i antropòleg, un dels savis de la tribu. Duch va ingressar al monestir l’any 1961 i el 1963 es va consagrar definitivament a la vida benedictina. El 1973 es va doctorar en teologia per la Universitat de Tubinga amb el professor Max Seckler; i després estudià a Münster/W. amb el professor Hans Blumenberg. També va ser alumne del filòsof Ernst Bloch. Referent en el camp de l’antropologia, En aquesta entrevista, Duch reflexiona sobre l’educació i dels factors que amenacen la transmissió de pares a fills.

JB/RC: Tenim la sensació que les institucions educatives posen més l’accent en la capacitació instrumental que en el desenvolupament humà.

LD: Bé, és el que passa en la nostra societat, tot això és l’atmosfera que hi ha en general; hi ha una devaluació de les humanitats, i una suposada accentuació dels aspectes que es consideren més pràctics.

JB: Entre els educadors a vegades sembla que hi ha un desentendre’s de l’altre. Hi ha ocasions en què en ensenyaments tan tècnics com la informàtica, la relació no és altra cosa que “jo presento aquest repte informàtic, però de la resta ja no me n’ocupo”.

LD: És que hi ha aquesta idea de voler enfocar la vida privada d’una manera molt mecanicista, com si la vida es pogués repartir en compartiments estancs. Em fa l’efecte que això és un paradigma de la societat actual i que és perceptible a tots els nivells, començant per la família, l’escola, la política, la religió… Les crisis sempre són crisis globals, mai no són sectorials.

JB: I la paradoxa és que cada vegada més es posa de manifest aquest malestar; els alumnes, si estàs mínimament receptiu, fan confiança i te l’expliquen. A vegades et veus desbordat per la situació i com a molt pots fer una escolta activa.

LD: Sí… de fet, a les nostres societats hi ha poca comunicació, hi ha molta informació però poca comunicació. I potser l’excés d’informació (bé, McLuhan ja ho deia als anys cinquanta i seixanta) serveix com de pantalla per a la comunicació, i em fa l’efecte que és el que està passant ara. McLuhan fa més de cinquanta anys que ho va dir; i la societat dels anys cinquanta i seixanta té poc a veure amb la societat actual, però el fet està passant i crec que és molt evident; i això em fa l’efecte que es detecta a tots els nivells de la societat, no solament en l’àmbit educatiu, sinó en l’àmbit familiar, l’àmbit polític… vaja, a la ciutat, per dir-ho de forma resumida.